Language: Catalan
Sembla que últimament les propostes polítiques en l’àmbit universitari únicament basculen entorn a les taxes universitàries. Sense renunciar a l’ideal de reduir a zero les taxes i establir un sistema de beques suficientment dotat, crec que no afrontar les problemàtiques des d’una perspectiva global (i.e., sistema de finançament, relacions laborals) i on participin tots els actors del sistema universitari, només pot respondre al tacticisme parlamentari. De fet, voldria pensar que algunes de les darreres propostes només responen a aquest tacticisme o a l’entorn del màrqueting polític, ja que es fa estrany el fet que qualsevol corrent ideològic a l’oposició d’un govern pugui afegir-se a les propostes sense trencar amb la seva línia de pensament. De no ser així, crec que ens hem de començar a preocupar.
En concret i de fet, motiu d’aquest petit article, és que dintre la negociació del pressupostos s’ha proposat baixar les taxes a tots els estudiants per tal que no sigui superior al 17,5% del cost de prestació del servei. Em sembla poc encertada des de dos punts de vista: un des d’una perspectiva tècnica i l’altre des d’una perspectiva ideològica. Malgrat que possiblement caldria un text força extens per aprofundir en els arguments, assumiré el risc de ser malentès i únicament apuntar algunes idees bàsiques.
